miércoles, 25 de abril de 2012

Hay que ser pragmático

Casi había olvidado lo mucho que me gusta ir al cine y lo mucho que se puede llegar a sentir desde la oscuridad de una sala. Cuando una tiene poco tiempo para satisfacer sus necesidades cinéfilas, escoger una película se convierte en un reto importante e incluso estresante. La decisión final ha estado entre Intocable y La Pesca del salmón en Yemen y sinceramente me ha encantado mi elección. Desde Pequeñas mentiras sin importancia que no había tenido esa sensación de haber visto una gran película. Me he reído sin complejos, a menudo se me olvidaba que compartía la sala con más gente, he llorado, porque no puedo evitar, si la película es buena, meterme en la historia, sentir a los personajes, vivir su vida durante unos instantes, más que intocable el film toca de lleno tu sensibilidad y a menudo te sientes Phillipe como te pones en la piel de Driss. Un BRAVO en toda regla. La película está llena de momentos para recordar, pero mejor que te la cuenten es ir a verla.

lunes, 23 de abril de 2012

Entre l´Alt Urgell i La Cerdanya

Bònic cap de setmana per l'Alt Urgell veient els 
darrers pics nevats del Cadí i els de la cara sud del pirineu així com un munt de cavalls. De rebot, hem estat allotjats a la masia rural Font del Genil al petit però encantador poble d´Arsèguel. 
Petita masia dins del mateix poble, reformada amb molt de gust, tot integrant materials clàssics amb moderns com l´acer inoxidable a les habitacions. 
Un petit inconvenient sería el dels llits, còmodes però estrets i curts. 
El sopar de Divendres va estar molt bo regat amb tempranillo de no recordo òn, però molt saborós.
Dissabte em vaig adonar que no havia agafat ni la manxa ni la càmara de repost, gènial....doncs vam haver d´anar cap a La Seu, per comprar-les. Voliem fer una ruta circular per darrere del poble, que es va enfilar uns 300 mts de desnivell pero asfaltada i amb una pendent suau. En arribar al poble d´Ansovell, continuarem per una pista que anava pel mitg del bosc, per arrivar a una plana òn vam trobar l´ermita den boscau que es en rehabilitació. Donat que el cel s´estava posant molt negre, feia molt vent i fred i ens adonavem que nomes hariem fet un quart de la ruta prevista, vam girar cua, tot tornant pel mateix camí. 
Aquest cop toooot baixada, en poca estona ens vam tornar a presentar al poble. Allà, dins del cotxe vam menjar una mica de fruita. Despres dutxa i cap a Puigcerdà, per fer un tomb per la zona de l´estany, veure les impressionants mansions que hi han per allà, trobar una mena de restaurant peixera òn vam voler instal.lar-nos per veure el partit ( sense comentaris grrrr) i tornar cap al hotel.

L´endemà es despertà amb una boira força espessa, surto a fer fotos acompanyat per gats i gossos mentre S es encara al llit.
Despres de l´esmorzar, ens despedim del noi de l'hotel i fixem rumb cap All (menys mal que el poble no es deia ceba) que està a la mateixa carretera anant cap a Puigcerdà. Deixem el cotxe a prop d´un bar que trobem i després del cafetó, iniciem la ruta. Aquest cop hem decidit fer alguna cosa mes planera per la cerdanya. Fa fred, tot i que la boira ja sembla que escampi. 

La ruta no te massa complicació, tot i que no tenim gens clar per òn tirar a la capital de la cerdanya. Passem per una petita urbanització-poble, al costa d´un golf i allò sembla pijolandia. 
Hi ha una petita ermita que han rodejat d´apartaments. 
Passem per Alp anem fent ziga-zaga més o menys seguint            l´establert, però al anar a creuar el segre no trobem cap pont. Sort en tenim d´una simpàtica parella que muntava a cavall i ens van acompar fins un pont tipus tibetà. El creuem i en pocs minuts vam arribar al punt de partida. 
Al mateix bareto fem un bon entrepà amb pa de poble un pel recremat i tornem cap a bcn per la collada de tosses.

Indiecat

domingo, 22 de abril de 2012

Érase una vez...

Este fin de semana hemos descubierto un Hotel con encanto en un pueblo de cuento. El Hotel se llama Font del Genil y está situado en el pueblecito de Arsèguel (Alt Urgell). Una ubicación excelente para los que amamos la montaña y la naturaleza (lejos del pijerío y el bullicío de la cerdanya pero justamente al lado).
Escapadas como ésta son las que realmente me recargan de energía para aguantar las semanas grises de la ciudad. Montañas todavía nevadas, niebla matinal, frescor primaveral, pájaros que cantan, caballos con sus potros por todas partes, quietud, silencio...Marc Giró, el propietario de este encantador hotel, está viviendo mi sueño, un sueño al que no quiero renunciar todavía y que quizás acabe cumpliendo algún día.
A parte de haber rehabilitado el Hotel con un gusto exquisito, este joven empresario que parece una reencarnación de Kurt Cobain, resulta que es un excelente chef, la cena del viernes estuvo de lujo. Si volvemos por la zona...cosa que no dudo en absoluto...una visita caerá.

viernes, 20 de abril de 2012

La pesca del salmón en Yemen

Peli molt recomenable i entretinguda. Ewan McGregor bé quasi sempre, pero principalment la que es surt en la seva interpretació de la cínica i mandona secretaria del primer ministre àngles és Kristin Scott-Thomas.
L´ història és com un conte que té una mica de tot i que neix d´una idea absurda d´ introduir la pesca del salmó en un pais tant poc donat a aixó com pot ser el Yemen, o cualsevol altre país de la peninsula aràbiga.
També sempre val la pena veure a Emily Blunt.... 
Indiecat



lunes, 16 de abril de 2012

Invasió subtil i altres contes - Pere Calders

Per a un demà millor, 
drama en menys s´un acte.


L’escena representa:
A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.
En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

...Si bé aquest conte no resulta fàcil de representar, com a mínim per l’alta despesa en recursos humans, si que és un bon exemple per deixar-se conquerir, de manera subtil, pel fascinant món d’en Pere Calders, un autèntic cronista de la veritat oculta, d’aquella que no és perceptible a tots els sentits, però que existeix.

Almeria Teàtre 
http://www.graciatelevisio.cat/node/2112

Indiecat



lunes, 9 de abril de 2012

L'Aquitaine: un paraíso sobre ruedas

Este año nos ha tocado pasar los días festivos de Semana Santa juntitos y sin mis piltris, así es que J organizó una escapada en coche por la zona de Aquitania en Francia. Yo, para variar, ni la conocía y mira que me encantó la película de Pequeñas mentiras sin importancia.
Esta zona francesa es el paraiso para los que nos iniciamos en el cicloturismo. Tiene montones de vias verdes y carriles bici y las puedes seguir sin demasiado esfuerzo ya que tienen desnivel 0!
A pesar de que el tiempo no nos acompañó demasiado pudimos practicar casi todas las rutas que nos propusimos.
El viernes amaneció lloviendo así es que después del desayuno nos fuimos hacia la Bassin d'Arcachon en coche y tuvimos que ver el Atlántico con paraguas casi todo el rato. Intentamos sin éxito, llegar a la puntita de Cap-Ferret, pero nos quedamos a la altura del faro. Viendo que dejaba de llover, fuimos en busca del Hotel situado en la Teste y como no había recepción al mediodia, nos cambiamos en el coche. Cogimos las bicis e iniciamos una ruta no muy larga y si muy agradable por Arcachon rodeando el lago, hacia la Dune du Pilat. Durante el trayecto se produjo mi primera caída al intentar subir un bordillo de lado que no fue muy espectacular pero que me ha hecho ver los riesgos que conlleva este deporte; también fue la primera vez que pedalee bajo una intensa lluvia con granizo incluido ¡toda una experiencia para mi!
Noche de pizza y cerveza en un restaurante de Arcachon, paseo por el pueblo y vuelta al hotel.
El sábado también amaneció con una leve lluvia, pero aún y así salimos del hotel ya vestidos para iniciar la ruta en bicicleta en cualquier momento; y fue llegar al lago de Cazaus et de Sanguinet y no poder evitar coger las bicis y hacer una mini ruta bordeando el lago.
Ya por la tarde y después de dejar las cosas en el Hotel de Biscarrose iniciamos, sin saberlo, la ruta más larga que jamás he hecho hasta ahora: around 85km!!! Menos mal que lo he sabido ahora que estoy en bcn y gracias a la guiarepsol.com (porque en Francia, raro es encontrarte carteles donde pongan las distancias) Me lo dicen antes de empezarla y me da un jamacuco ;-) 
La ruta en si consistió en: Biscarrose- Parentis-en-Born (donde nos tuvimos que refugiar un rato de la lluvia)-Sainte Eulalie-en-Born -Mimizan - Parentis-en Born - Biscarrose
Cumplir retos siempre tiene recompensa: la propia satisfacción de haberlo conseguido!!!!
J tiene miles de km a sus espaldas, se podría decir que nació con una bici bajo el culo, pero yo tot just me he iniciado hace unos meses y me gusta pensar que poco a poco voy consiguiendo mis propias etapas, km tras km mis piernas y, sobre todo, mi trasero se van adaptando a la bici, hasta el punto de tener la necesidad de que sea viernes para, al menos, asistir a mi clase semanal de spinning.
Esa noche disfrutamos de unos fabulosos creps salados y dulces acompañados de una copa de vino. Delicieux!
El domingo hicimos dos rutas, por la mañana una circular de 35 km que se iniciaba desde Moustey y pasaba por los pueblos de Hourtoy, Belhade, Mano, Capsus, Biganon para volver de nuevo a Moustey.
Después de dejar las cosas y comer algo en el hotel siutado en Le Muret, (pueblo que nos costó horrores encontrar), nos fuimos con el coche a Belin-Béliet, donde, después de tomarnos un café en el único bar abierto del pueblo que regentaba un simpático portugués iniciamos la que sería nuestra última ruta hacía Hostens (26km ida y vuelta). De nuevo en Belin-Béliet repetimos bar para deleitarnos, esta vez, con unas cañas.
Visto que nuestro hotel era super caro y no había otra opción ya que estaba en medio de la nada, cogimos el coche y nos fuimos de nuevo a Biscarrosse porque nos habíamos quedado con las ganas de tomar un plato de pasta en un pequeños restaurante de la Place de Marsans. A pesar de los km que hicimos y lo que tuvimos que esperar hasta que nos sirvieron, la cena, in my opinion, mereció la pena.
Unos días fantásticos, un lugar maravilloso, una compañía inmejorable...quiero más!!!!

martes, 3 de abril de 2012

Santa Coloma Farners biking 24-25 Març


M´havia inscrit en el Wikiloc, baixat un parell de rutes i volia provar de seguir alguna de les rutes amb el gps del móvil. Que millor que un cap de setmana pels voltants de Santa Coloma de Farners per fer-ho. El matí de Dissabte vam arribar i despres de fer un cafetó en un bareto molt xulo i marejar a la noia de l´oficina de turisme per no treure res en concret, vam començar la primera ruta cap el nord de la ciutat.
Per la descripció, sabia que els primers km serien de suau pendent, el que no imaginava era que n´eren uns 20. Despres d´uns pocs km en asfalt, òn vam travesear l´eix transversal vam començar la pista que era en molt bon estat. El día era magnific i feia força calor. Anava patint per la meva companya, pero em va sorpendre que va parar molt poques vegades. Arrivarem a d´alt a una petita ermita-restaurant L´espinau que estaven rehabilitant, molt Cumbayá amb uns gossos zarrapastrosos. Allà vam pendre una coca-cola i l´home ens va indicar que per la baixada si seguiem el que voliem fer ens perdriem, doncs no hi havia cap indicació. Ens va donar un mapa fotocopiat d´unes rutes a peu per la zona, per si ens servia d´ajuda. Deia que anessim seguin la pista principal fins a Sant Hilari i despres carretera asfaltada fins a Sta Coloma.
La veritat es que vam tornat de xiripa, doncs hi havien força camins encreuats, el móvil no seguia gaire la ruta i el planòl no servia gaire be per res. Apart estaven fent tales d´arbes i una bona part la vam fer plena de tronquets a la pista, amb el consequent perill de caiguda. Per intuició, vam veure l´eix de nou allà a baix i ens vam llençar a una baixada brutal. Eren pasadse les 16h quan vam arribar al cotxe, calculo que haurem fet uns 47km, amb una gana de nassos. Cap al Mercadona ( quin gran poble aquest, te tos els supers enfilats a la mateixa carretera principal, that´s paradise) i em vaig cascar 4 donuts de xocolata bonissims ( una mica freds aixó si) + plàtans.

Cap al Hotel-Fonda “El Pinxo”, non comment, hàbitacions sense cap encant, personal no gaire amable……o sigui que no hi tornarem ni el recomanarem, (preneu nota milers de seguidors d´aquest blog). Tarda de volta pel poble i sopar allà mateix.
L´endemà, ens aixequem amb l´insertessa de l´hora, 2 rellotges en marcaven una, i el meu móbil en donava una diferent……..Resulta que s´havia canviat a l´horari d´estiu i no ens vam ni enterar.

Esmorzem, coloquem totes les coses al cotxe i començen una nova ruta en bici. Aquesta tenia l´intenció de ser mes tranquila i planera per la part sud-est. Anem mes o menys seguint la ruta, arrivem a una urbanització de muntanya d´aquestes que son interminables, la bordejem per dalt, seguint unes fletxes blanques al terra que semblen d´alguna carrera btt. Creuem l´autopista i aquí es òn començen els postres malsons. Primer en trobar-nos una zona en obres en molt mal estat, roderes de tractors i fang, que ens deixen la bici feta un fàstic. Segón que sense voler-ho, ens fiquem dins d´un camp de golf tot seguint els caminets, amb el perill que supossa d´alguna bola perduda i les mirades al.lucinades d´un grup de dones-guiris. Tornem enrera i com no tenim manera de trobar el supossat camí, decidim agafar el mateix lloc de l´anada. Els darres km per carretera ja amb les forces justes i un mal de cames important, menys mal que el vent ens va ajudar. Total aprox 28km. Fem un entrepà en una agradable terrasseta i iniciem la tronada cap a casa.
Tot i que ens ho hem passat molt be, una cosa es clara, haurem de planificar millor i amb mes info les properes sortides, proverbi xinès…..