No, no es la continuació del text anterior, o si, no ho se
la veritat, el cert es que porto un “anus horribilis”, i “tinc suicidal
tendentes” ( nom de´un grup que sempre m´ha agradat, el nòm vull dir, de la
seva musica no recordo haver-ne sentit res) darrerament .
A veure si em centro……Dissabte 28 de Juliol o día -1, dia
abans de surtir de viatje. El cert es que com preveig que si em quedo a casa
començare a possar-me nerviòs pel tema del viatge, el que haig de preparar, les
poques hores que dormiré, com aniré al aeroport….etc, decideixó surtir en
bicicleta per fer un darrer tomb.
Despres d´esmorzar una mica, surto amb la calma en direcció Montcada. Es preveu que fara
calor, pero ara per ara s´esta proa be, decideixo pujar el coll que em portara a Alella ,
ja no recordaba que la part final es astant dura, donat que feia temps que no
el feia. Ja a la costa vaig tirant fins que agafo el desviament per anar cap a
Argentona i fer despres el coll de parpers.
Em trobo un nano Jove i anem junts una estona, pero a la
pujada el deixo. Faig la baixada com de costum i mes endavant ja aprop de la
carretera de La Roca, mes concretament a la cruïlla, em junto amb 3 paios mes.
Començem a anar una mica mes ràpids del que jo voldria, pero com puc aguantar
be el ritme, els segueixo. Passem la pujadeta del poble de Montornès, jo em
mantinc en trecera posició i no tinc intenció d´adelantar-los de moment i al
agafar la darrera rotonda que deixa el poble i poer la que he passta 1000
vegades, noto que la roda de devant se m´en va i ZASKA, POUM, TOOOMA, cap al
terra. Menys mal que el de darrera m´ha pogut esquivar i que no venia cap cotxe
aprop.
De seguida intento aixecar-me cabrejat i pensant “ a pendre
pel cul el viatge” pero veig que m´he fet mal de debò. Estic una estona sentat
al terra mitj marejat i decidim anar al ambulatori, m´acompanya un del
ciclistas, els altres marxen. Intento pujar a la bici, pero al final haig de
anar caminant doncs no puc. Apart de les ferides al costat Ezquerra, el que me
fa mes mal son les costelles del foro cop que m´he donat. Al ambulatori
m´atenen força be, em possen suero i curen les ferides. El nano marxa nomes
deixar-me, li agraeixo i m´apunta en un paper el seu mòbil, que mai mes trobo.
Quan estic millor criden a una ambulancia per portar-me al hospital de Mollet.
La bici es queda allà. A l´hospital m´exploren, em fan una radio, dicen que no
tinc res trencat i em deixen sortir. No volia dir-te res per no preocupar-te, però quan m´has trucat, i era allà, t´ho he tingut que explicar tot.
Truco a la meva germana perquè em vingui a recollir i
mentrestant menjo alguna cosa al hospital. Venen em recullen, anem a buscar la
bici i em porten cap a casa. Son ja quasi les 18h, vaig suat i amb la roba de
la bici, em fa mal tot el cos, em dutxo com puc, em netejo les ferides i penso
seriòsament si anul.lar lo del viatge.
La tarda-nit es fa llarguissima, acabo de fer la bossa de
viatge, meny mal que ho tenia tot mes o menys separat, em sento davant la tele,
en la unica manera de poder estar mes o menys còmode, m´he estirat i es
imposible. Penso en com m´ho fare tantes hores al avió i durant el viatge en
general.
Hem quedat que em vindrien a recollir cap a les 03.30 de la
matinada, doncs m´han vist incapaç d´agafar transport public, tot i que jo ja
tenia previst baixar en metro i agafat el N17. Han estàt unes hores
llarguissimes…..ara nomes queda aguantar el viatge ¡!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Gracias por decir lo que piensas, nosotros decidimos si lo publicamos o no